Endevinalles

Parlem d'endevinalles. Allò tan divertit que agrada tant a menuts com a majors. Coneixeu alguna endevinalla?? Jo vos deixe un xicotet repertori en aquesta entrada de bitàcola i per descomptat espere les vostes respostes.

• Amb les sabates com barques i la cara empastifada, sóc el que fa riure a tota la mainada. Saps qui sóc??

• N'hi ha de moltes menes, tous, durs i cruixents, vigileu però nens i nenes que no s'enganxin a les dents. Saps qué sóc?

• No surt de casa quan plou i quan plou surt.... és estrany?? Camina molt amb afany i malgrat això, poc és mou. Endevina endevinalla, saps qué sóc??

• Petit i rondanxó per la terra es presenta, no té més que una cam i costelles més de trenta. Ho saps?

• Sóc filla de muntanya i vinc al món quan fa fred, i al posar-me al foc no t'estranyis que al cremar-me faça un pet. Et rendeixes??

Cançons de Bressol

Com ja sabem a hores d'ara la cultura popular és molt rica al País Valencià, en aquest blog ho demostre amb cada entrada i per això vull enriquir-ho més si es pot. Així que ara parlarem de les cançons de Bressol. Les cançons de bressol són cançons suaus destinades a fer dormir un xiquet. El fet de cantar una melodia mentre es gronxa suaument un infant, perquè es relaxi i s'adormi plàcidament és un costum molt arrelat en pràcticament totes les cultures i a totes les èpoques, com ho demostren la gran quantitat de cançons de bres existents arreu del món. 

El repertori tradicional català conté una bona quantitat de cançons per als més menuts. La majoria són cantarelles que les mares cantaven a mitja veu mentre el xiquet s'adormia, les més conegudes son El noi de la mare o El cant del ocells. Però de segur em coneixeu moltes, m'agradaria que recordareu quina vos cantava la vostra mare per dormir.

Vos deixe unes quantes per fer-vos memòria.

Instruments populars

I si de cultura popular va la cosa, no ens podem deixar de costat els instruments de música. Tots al nostre poble tenim una banda de música, una banda que sempre forma part de les festes i dels esdeveniments que celebrem al poble, per aixó m'agradaria deixar-vos aquest enllaç de la diputació de Valencia perquè a dia de hui està fent una tasca molt important i a més de trobar els cartells que podeu descarregar, imprimir i posar a casa o a l'escola, també podeu trobar una breu explicació de la familia a la que pertanyen (vent, metall, corda...) o de cada instrument.

Vos convide a que descobriu el món dels instruments i per fer comboi al de les bandes també perquè pugueu conéixer la importància que té dins la nostra cultura.

De segur que tots teniu un familiar o un amic que toca en la banda del vostre poble i perquè no? igual sou vosaltres els que formeu part també, però hi coneixeu tots els intruments? Entreu dins l'enllaç i em compteu com ha anat la visita.😄

http://www.dival.es/va/normalitzacio/content/els-instruments-populars

Rondalles valencianes

Si ja hem parlat de jocs i cançons tradicionals, no podem deixar de costat les rondalles valencianes. Molt importants a la nostra cultura i molt important també el paper d'Enric Valor. Cal llegir rondalles per coneixer-les però si de vegades ho trobeu avorrit pots escoltar i veure les rondalles valencianes comptades pel gran Xavi Castillo, que  com podeu vore al video que hi he deixat, recorre algunes de les escoles dels pobles del país valencià per contar-nos les rondalles més divertides i conegudes de la nostra cultura.

Vos deixe l'enllaç del primer i segon capítol però hi ha més, en aquest cas visita la comarca de La Safor, en concret  el col.legi Verge dels Desamparats a Oliva i junt amb els xiquets representa i ens compta, una rondalla de Pinet, això si d'una manera molt més divertida. 
A més vos propose des d'ací que ho dugues a terme a la teua escola, t'atrevixes?? simplement tria una de les moltes rondalles que tenim i anima als teus companys per fer-la realitat. De segur que tindràs tot el suport dels teus professors.

La nostra llengua és important!!

M'agradaria que pegareu una ulladeta a aquest enllaç que vaig a deixar-vos de l'institut Ramón Llull, aquesta institució es dedica entre altres a l'ús i promoció del català, i no sols al nostre país sino per tot arreu del món. Subvencionen activitats de tot tipus, no sols culturals amb català i la majoria de vegades són fora d'ací, inclús fora d'Europa.

Una cosa curiosa que trobareu i trobe vos agradarà molt és l'apartat d'on s'estudia català ja que fins a països com el Japó, Xile o Brasil trobem escoles que estudien la nostra llengua.

Es una eina insdispensable si estàs pensant que en acabar els estudis fora del país sense perdre la teua llengua, ja que desde aquesta plataforma podràs saber desde on veure una exposició d'un artista autòcton a diferents activitats culturals parlades amb la teua llengua, com he dit abans arreu de tot el món,

https://www.llull.cat/catala/home/index.cfm

Seguim jugant

Continuant amb la temàtica dels jocs populars, ara es el torn de la trompa, aquest joc que pareix que mai passa de moda i que en algún moment a l'escola has jugat. Els nostres pares ja van jugar i ara juguem nosaltres, encara que d'altres materials però amb la mateixa finalitat, jugar i disfrutar de la nostra cultura. 

A continuació explicarem en què consiteix i com es juga:

LA TROMPA

Fins fa molt poc de temps la trompa era un objecte de figura cònica, de fusta i amb un clau o semblant en la part inferior a la qual se la fa ballar impulsant-la amb una corda que s'enrotlla a la trompa, llançant-la al sòl i agarrant la corda per un extrem. Hui en dia hi ha verdaderes filigranes d'enginyeria, fetes amb els mes diversos materials, amb parts desmuntables, llums, sons, etc.

Com a curiositat, a Galicia s'anomena Buxaina.

El joc de la trompa té moltes variants o modalitats; com veure la que està mes temps ballant. La que quan pare de ballar quede més prop d'una determinada ratlla. Traure a altres trompes d'una zona prèviament delimitada. Agafar-la amb la mà mentres balla i que continue ballant en la mà. Trencar les altres trompes llançant-los la nostra. 

És un joc d'habilitat, de punteria i de precisió

Juguem a ser pilotaris

No podem deixar de costat un dels nostres jocs que identifica als valencians, la pilota valenciana, gràcies a conselleria cada vegada trobem més facilitats per accedir a aquest joc tan autòcton. Una de les accions portades a terme per conselleria d'educació és posar trinquets als instituts valencians, com per exemple l'IES Mediterrànea a Benidorm (institut nou, uns 10 -15 anys) és va construir a més de pista de bàsket i de futbet també amb 2 pistes per jugar a pilota valenciana i una d'elles molt similar al trinquet on poden fer una partida amb públic assitent. Una acció molt ben acollida i a més molt útil no sols per les classes d'educació física sinò també per poder treballar a l'assignatura de Llengua i literatura valenciana perquè la pilota forma part de la nostra cultura.

Si encara hi ha algú què esà despistat i encara que, i ha sentit anomenar el joc, no sap com es juga, qui pot jugar, quins són els colps, les modalitats... ací vos deixe un vídeo per què molt facilet d'entendre i d'escoltar perquè pugueu posar-vos al dia i a més conéixer els entredits molt poc coneguts de la pilota.

Cançons populars

Una de les coses també molt importants de la nostra cultura popular son les cançons, i per aixó vull que escolteu cultura, si alguna cosa ens identifica als valencians és la música així que vos deixe un enllaç perquè escolteu, pares i fills, iaios i nets, ties i nebots o simplement algú que recorde i vos compte tots els records que li duen aquestes cançons. 

Hi ha varietat de tot, però si vos tinc que recomanar alguna cançó, m'agradaria que al min. 15 escoltareu "mon pare no te nas, ma mare es xata i un germanet que tinc un tros li falta....." o al min. 30 "La tarara" cançó molt escoltada i sobretot ballada a les vacances de Pasqua i per últim no podiem deixar de costat "el tio Pep" al minut 25, qui no recorda allò de: El tio Pep se'n va a Muro, tio Pep....

Vos propose que feu una activitat molt divertida, evidentment escoltar-ho amb un familiar com vos he dit abans i que tant ell com vosaltres compteu que vos recorda, de segur que teniu algun record graciòs o enyorable per comptar....proveu serà molt divertit, espere els vostres comentaris.

Jocs Populars

Un altre dels jocs populars molt coneguts i dels més antics és:

SAMBORI

El joc del Sambori va ser molt popular fins fa molt poquets anys, i ho jugaven, sobretot, les xiquetes, encara que hi havia molts xiquets que també ho practicaven, havent-hi distintes modalitats segons la zona geogràfica on es juga (en alguns llocs li anomenen jugar a la Tella, al Sambori, etc.).

Es tracta d'anar botant a peu coix, i en algunes caselles recolzant els dos peus, sobre un recorregut que prèviament haurem dibuixat en el sòl amb guix, són una sèrie de quadrats i rectangles com es pot veure en el dibuix.

Com ja hem vist necessitarem guix i una pedra plana o tella.

Es sorteja l'orde dels jugadors i la primera jugadora o jugador llança la pedra o tella en el quadrat amb el número 1 i a continuació bota al peu coix sobre la casella número 2, sense tocar la casella on està la tella, (tot el joc ha de fer-se sense que la tella o el peu toquen o sobreïsquen la ratlla de la casella corresponent).

A continuació bota a les caselles 3 i 4 posant un peu en cadascuna.

Després a la casella 5 amb un sol peu, a la casella 6 amb un peu en cada una, a les caselles 7 i 8 posant un peu en cada una, a la casella 9 amb un sol peu i a la casella 10 recolzant els dos peus, on, amb un bot, girarà el sentit de la marxa, tornant una altra vegada de la mateixa manera que ha anat fins a la casella anterior on està la pedra o tella, on s'acatxarà (sense caure ni recolzar-se) i l'arreplegarà i botant per damunt d'eixa casella sense tocar-la donarà per finalitzat el recorregut. Després llança la tella a la casella número 2 i realitza el recorregut, després a la 3, i així successivament.

Jocs Populars

Avui per començar amb el nostre blog, vos explicarem com jugar a un dels jocs més tradicionals al País Valencià

BIRLES

Les birles és un dels jocs tradicionals i autòctons de la Comunitat Valenciana que estan datats dels més antic, el primer testimoni bibliogràfic data de l'any 1460, concretament en el llibre "Léspill o llibre dels dons", de l'escriptor valencià Jaume Roig, "Per reduir-la jugava birla/sovent ab ella, joc d'escampella...", on trobem la paraula "birla" en referència al joc com a tal.El joc consistix a derrocar les birles amb el "motxo" o      "birlot", que és una peça de fusta normalment amb forma troncocònica per ambdós costats,Depén de la zona on es jugue les regles poden variar,les birles sempre són 6, i la distància de tir varia segons l'edat o sexe dels tiradors, sol ser entre 6 i 12 metres.

El més general és fer 6 tirades en rondes de tres, i en cada tirada es llancen d'un a tres motxos o birlots.

Les birles solen posar-se en dos files de tres, separades les files per la distància d'un birlot, encara que en algunes localitats es posen les 6 en una fila.

L'objectiu és tirar 5 birles i que 1 quede en peu.

La puntuació sol ser la següent: En alguns llocs, un punt per cada birla tombada i quan es tomben 5 de les 6 birles es puntuarà doble, si es tomben les 6 birles només obtindran 6 punts.